atzurvlc
Col·lectiu Atzur

Feb
24

Ja està en paper el segon número de l’Ara o Mai.

Aquesta publicació naix de la necessitat de tindre canals de comunicació alternatius, amb la intenció de poder difondre diferents anàlisis i noticies de la realitat que ens envolta. Els textos pretenen impulsar el debat, la reflexió i l’acció en temes que considerem importants. Alguns dels articles que conformen la publicació els hem realitzat nosaltres mateixa després d’una posada en comú, els altres són escrits de diferents grups o individus que considerem interessant difondre’ls. Açò no significa que compartim totes i cadascuna de les idees que es reflectixen. Allò que volem és fer arribar aquestos plantejaments sense intermediaris, sense mitges tintes, volem fer-ho per nosaltres mateixa. Esperem que la lectura d’aquest periòdic no et deixe indiferent.

Ara o Mai és un projecte autogestionat, és a dir, estem al marge de les institucions estatals i no rebem subvencions. Ningú dels que participem traguem cap altre benefici més que la difusió de les nostres idees, a més  a més, és gratuïta, degut a que no volem mercantilitzar-la. Però la impressió del periòdic té un cost elevat, així doncs estem obertes i agraïm qualsevol tipus d’ajuda. Per últim, i com ja haureu vist, intentem escriure els textos en femení, pretenent així evidenciar les desigualtats de gènere imperants en la nostra societat.

DESCARREGAR ACÍ: http://araomaivlc.files.wordpress.com/2012/02/araomai2.pdf

Més informació: http://araomaivlc.wordpress.com/

Gen
26

Jornades Context i Pretext, no te les pots perdre!

Durant el que resta del mes de gener i part de febrer el Col·lectiu Atzur i la Biblioteca Anarquista Al Marge de València, hem organitzat unes jornades de cara a reflexionar col·lectivament entorn a noves formes d’actualitzar, fer més forta, àmplia i efectiva la resposta dels col·lectius antiautoritaris en la fase actual d’un capitalisme en aparent crisi i amb Estats cada vegada més reforçats en la seua funció repressiva.

La crisi, repetida fins a la sacietat, s’ha convertit en un terme polièdric quasi inabastable. Part de l’objecte d’aquestes jornades tracta tant d’acostar-nos al que realment ha sigut la crisi com a la part menys analitzada: la crisi política i social d’ella derivada que a més semblen obrir un nou camp de conflictivitat i lluita social.

Analitzar la situació per a construir respostes coherents amb els pressupostos teòrics, també conèixer altres realitats en altres moments i llocs dels quals prendre exemples. Un cicle de documentals i la presència de companys del *CSO *Kike Mur explicant el seu projecte d’autogestió, donaran forma a aquesta part de les jornades

Tractarem també de comprendre els motius que han portat, davant la gravetat de la situació, a articular una resposta social en molts dels casos, no tots, poc bel·ligerant, complaent amb les autoritats i que els confereix la capacitat de mitjançar en el conflicte, confiant en la resolució del mateix dins dels marges del sistema. Farem també balanç i autocrítica sobre les responsabilitats dels col·lectius *antiutoritarios i d’una esquerra radical estancada, en el sorgiment i orientació d’aquesta resposta social.

Pengem un cartell on podreu trobar la programació completa de les jorndes, i pròximament un document que hem confeccionat com a complement a les jornades que inclou textos de diferents autors i que trobareu imprés en els diferents actes.

Podreu trobar més informació en:

bibliotecaanarquistaalmargen.wordpress.org
infopunt-vlc.blogspot.com
http://www.ateneoalmargen.org

Imatge

nov
21

El col.lectiu Atzur organitza la  primera xerrada del curs amb el Grupo Ruptura i continuara amb Miquel Amorós, tot a l´Ateneu Llibertari del Cabanyal.

– El dissabte 26 de novembre, a les 11:30h el Grupo Ruptura vindrà a València per parlar al voltant de “Conflictes actuals i participació llibertaria. L’extensió de l’autoorganització”. Parlarem dels nous focus de conflictivitat social així com també debatirem al voltant de la necessitat de la participació en aquestos i de com extendre l’autoorganització, la acció directa i com enfrontar-se a l’hora al ciutadanisme. Tindrem dinar després de la xerrada-debat..

– El divendres 16 de desembre a les 19:00, Miquel Amorós oferirà la xerrada “De Parlamentarisme i altres mentides”. Parlarem de la crítica al parlamentarisme com a sistema, així com analitzarem les diferents opcions que tracten de acanalitzar la ràbia popular cap a plantejaments ciutadanistes i electoralistes. Després hi haurà sopar. 

Ateneu Llibertari del Cabanyal
C/Barraca 57 (Cabanyal-Canyamelar)

Organitza el col·lectiu Atzur.

mai
16

El pròxim dijous 19 de Maig a les 18h en la Societat coral Micalet tindrà lloc el debat sobre les pròximes eleccions i les problemàtiques dels joves.

Amb la participació de:

-Col·lectiu Atzur (Defensa de l’abstenció i l’autoorganització davant la situació actual)
Joves d’EU
Joves de Compromís
JERPV

Organitza: Assemblea de Joves de València-CAJEI

mai
01

Com ja sabeu parlar del 22 de Maig és parlar d’un repte col·lectiu davant del qual cal reflexionar. I la reflexió ha de ser global, de replantejament d’on estem i de que volem o com volem seguir i, evidentment, això implica un plantejament mínim del sistema. Trobe que s’ha anat molt ràpid a la qüestió del vot, però abans d’aquesta cal preguntar-se si votar és la millor opció que tenim. Per sort o per desgràcia aquesta opció no ha estat plantejada però alguns pensem que deuria estar-ho.

Una pregunta interessant és :¿Que diferencia a una dictadura d’una democràcia? . Actualment tots sabem on estem i precisament estem en un sistema on la corrupció és mare de tots els partits, on la justícia únicament s’entén des del partidisme; on realitzar retallades socials “és d’esquerres” on qui obté el poder li es igual l’opinió dels ciutadans. I és que nosaltres no volem un sistema on ens pregunten la nostra opinió. Creem que l’única forma d’aconseguir un mon més just és aquella on tots participem de forma activa en la presa de decisions, on els barris tenen autonomia i capacitat de decidir, on la política no és un ofici sinó un dia a dia de cada ciutadà.

Perquè estem farts de sentir vàcues promeses, de televisió manipulada, de destrucció de l’horta, de carregues policials contra Bolonya, de desallotjaments d’aturats, d’enderrocs al Cabanyal, de tortures als CIES…Mentre altres parlen de corrupció, d’AVE, es peleen per dos escons, però al final prenen canapès i brinden amb xampany a la nostra salut.

Després l’oposició diu que ells no son iguals que confiem, que les coses van a canviar, que hi ha possibilitat de fer-les d’un altra manera, de manera participativa.  Peró resulta que solament ens demanen el vot, no ens volem mobilitzats, ens volen a casa tranquils, dominats, sense problemes. Per això diem no, diem que estem ací, que anem a participar i fer coses ( i aleshores: ens manen la policia).

La nostra no és una proposta que reste sinó que suma, és una proposta que vol repensar des de l’acció on estem i el que volem i creem que tothom és necessari per a construir un altra forma de prendre decisions i de viure el compromís de ser ciutadà. No demanem, sinó que estem disposats a prendre el que és nostre, i això no ens deuria de donar por i menys en aquestos temps de crisis on pareix que no tenim dret a res i que hem de ser submisos i callats.

El repte que tenim davant evidentment és important, però la solució no passa per una urna, per un tornar a confiar i passar-nos altres 4 anys penedint-nos de la nostra decisió. Pensem que cal passar a l’acció i aquesta significa ABSTENCIÓ I AUTOORGANITZACIÓ.


abr
15

 

Per concloure les jornades anticapitalistes el dimarts 19 d’Abril a les 18:00h tindrà lloc al CSA La Dhàlia la I trobada anticapitalista deValència. Tindrem tant experiència de lluita de fora com de dins de València amb la presencia de diferents col.lectius.

Construïm entre totes l´alternativa

Activitats del dia:

18:30h-Taula Rodona: Experiències  de lluita i resistències  anticapitalistes.

-Amb membres del Comité de Vaga del Metro de Madrid.

-Assemblea d’aturats de Barcelona.

20:00hAssemblea oberta d´estudiants, treballadores i aturats.

Amb  diferents col.lectius de València on parlarem de la situació actual local i de com enfrontar el conflicte econòmic i social.

21:30hSopar + concert per l’autogestió de la jornada.

-Parlant de Revolta.

-Floristeria Mateo Morral.

+grups convidats.

 
CSA La Dhàlia.

c/Camí Vell de Xirivella, 23. Mislata.
Metro parada Nou d’octubre.
Bus 3,7, 29, 95
Darrere del museu d’història i el CAR (Centre d’acogida de refugiats)
En bici s’arriba molt bé des del vell llit del Túria. Al costat del parc de Capçalera.

abr
11

Divendres 15 d’Abril 12:30 Hores

Sala Manuel Sanchis Ayuso 1º pis

[EDIFICI DEPARTAMENTAL]

Facultat d’Economia. Tarongers ,València.

Parlarem de la actual crisi i de com les darreres reformes econòmiques ens afecten. Parlarem, també, de com superar la situació econòmica i social trencant amb el sistema actual i no reformant-lo, construïnt des de la base la alternativa al capitalisme.

Taula Rodona/ Debat amb:

Jose Luís Carretero- Membre de ICEA l´Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió és una entitat cultural d’àmbit estat espanyol, on desenvolupem activitats de docència i investigació en economia política, ciències socials i autogestió obrera i social.

Jose Luís Carretero- Membre de CEPS La Fundació Centro d’Estudis Polítics i Socials és una organització política no partidària dedicada a la producció de pensament crític i al treball cultural i intel·lectual per fomentar consensos d’esquerres.

-Represetant  ATTACPV

Present en gran quantitat de països les seves activitats abasten: l’OMC i les institucions nanceres  internacionals,deute,  paradisos scals, aigua, zones de lliure comerç.

TAIFA

Descontents amb l’enfocament econòmic dominant a les universitats actuals, completament monopolitzades pel neoclàssic, amb molt poca capacitat explicativa d’allò que succeeix en el si de la nostra societat, decidirem crear un grup d’estudi de l’economia des d’una perspectiva crítica.

Col·lectiu Atzur

abr
09

Bicifestació+ concert acústi

Dijous 14 d´Abril

BICIFESTACIÓ PER VALÈNCIA + CONCERT ACÚSTIC

19:00 h Facultat de  Filosofia (Blasco Ibañez)

Aquest dijous ens veurem a la Fac. de Filosofia on totes farem una bicifestació contra la precarietat, contra el capitalisme que ens ofega econòmica i ambientalment, per no viure pitjor que els nostres pares, pels nostres dret, per dignitat….motius en sobren!

Després de la bicifestació tindrà lloc al jardí de la Fac. de filosofia una jam session per relaxar-se i  gaudir de bon ambient amb musiqueta i beguda.

Per no viure pitjor que els nostres pares

Pels nostres drets

Per una eixida anticapitalista de la crisi

Contra les retallades

Per dignitat … motius en sobren.

Col.lectiu Atzur

Aquest dijous ens veurem a la Fac. de Filosofia on totes farem una bicifestació contra la precarietat, contra el capitalisme que ens ofega econòmica i ambientalment, per no viure pitjor que els nostres pares, pels nostres dret, per dignitat….motius en sobren!!!
Mar
31


 

Dilluns 4 d´Abril

12:30h– XERRADA:  Periòdic Diagonal “Exemple de contrainformació crític i combatiu”

Amb Eduardo Garcia

Fac de Filologia i Comunicació- Aula 402 (4º pis)

19:00h– TAULA REDONA: ‘ El paper dels mitjans alternatius en la lluita anticapitalista’

Ateneu Popular. C/ Pere Bonfill 12- Botànic

Diagonal

Rebelión

Ràdio klara

Ràdio Malva

Infopunt

En breus penjarem tota la informació amb el cartell de les pròximes jornades de critica i alternatives al capitalisme que hem organitzar.

Mentres tant vos esperem el dilluns!

Col.lectiu Atzur

Mar
11

Ahir va ser l´acte de cloenda de les jornades de Terrorisme d´Estat, Repressió i Control social amb la xerrada d’Anarquistes Contra el Mur d’Israel.

Com ja vos varem informar l´acte previs per  avui divendres 11 amb la projecció de “La ventana rota” i la xerrada: ” Repressió a Euskal Herriak”està suspès, però vos deixem el testimoni de Beatriz Etxebarria publicat al Gara per fer-vos una idea.

«Tiran una manta al suelo. ‘El Comisario’ grita y me dice que me va a violar»

p004_f02.jpg
Beatriz Etxebarria relata en primera persona el momento de su detención, el viaje de traslado a Madrid y los cinco días de incomunicación.Sobre las 4:00 de la mañana del 1 de marzo de 2011 revientan la puerta. Me agarran del pelo y me llevan en volandas al salón. Estoy en sujetador y no me dejan ponerme ropa durante el registro. En el salón me reducen con violencia y en el sofá me intentan poner las esposas. Se enfadan porque me quedan pequeñas. Me dicen mientras sigo sentada en el sofá: «Ya verás qué cinco días vas a pasar».

Me mareé un poco durante el registro del trastero. Me agarran muy fuerte del brazo, me dejan marcas. Me ponen esposas de cuerda y me las van apretando cada vez más.

Al salir de casa me amenazan: que no mire ni hable con mi pareja. Me llevan donde estaba el coche y me prohíben mirar el registro.

Me llevan al forense de Bilbo: me miran bien, tengo marcas en las muñecas de las esposas, tenía las venas hinchadas, y algún rasponazo. Los brazos rojos, por la forma de agarrarme, y agarrotados.

Me montan en el Patrol. Me obligaban a cerrar los ojos y me los tapan ellos mismos con la mano. Escucho cómo hablan de encontrarse con otro coche.

Paran. Un guardia civil, que se hacía llamar el Comisario, viene a buscarme y cambiamos de coche. El de ahora no es un Patrol, es un coche normal por el espacio y la altura al entrar. El Comisario empieza a gritarme al oído y a amenazarme: «Soy militar y estoy entrenado para matar». Me dice que tengo dos opciones: hablar desde el principio, o no. Noto cómo sacan una bolsa y me la ponen encima de las manos Durante el viaje a Madrid me dan golpes y collejas en la cabeza, y constantes amenazas. Me dicen que va a parar el coche y «te voy a poner en pelotas, te tiro a la nieve y te voy a abrir en canal». El Comisario se quita la chaqueta y empieza a restregarse contra mi cuerpo. El otro policía que estaba a su lado «apacigua» a El Comisario pero también me amenaza. Me hacen «la bolsa» dos veces de camino a Madrid.

En la comisaría había diferentes habitaciones: en una escuchaba los gritos del resto de detenidos y había otra que estaba más abajo que me daba la sensación de que estaba aislada, y ahí el trato era todavía peor. A la primera la llamaré la «habitación dura» y a la otra «la muy dura».

Siguen las amenazas y El Comisario me mete a una celda y me dice que piense bien qué voy a hacer. Me sacan de la celda y me llevan al forense.

Son sobre las 20.30 del martes. Le relato que estoy siendo torturada. Me vuelven a llevar a la celda.

Me llevan a la «habitación dura». Allí oía gritos del resto de detenidos/as. Me sientan en una silla y me mojan las manos, mientras escucho ruidos de algo que parecen electrodos. Cuando estaba en la celda también escuchaba esos mismos ruidos. Me dicen que tengo que hablar y me empiezan a quitar la ropa hasta dejarme totalmente desnuda. Estando desnuda me echan agua fría por encima. Me vuelven a poner la bolsa hasta tres veces seguidas. Me amenazan con hacerme la bañera. Estando desnuda, me ponen a cuatro patas encima de una especie de taburete. Me dan vaselina en el ano y en la vagina y me meten un poco un objeto. Sigo desnuda y me envuelven en una manta y me dan golpes. Me agarran, me zarandean y me levantan del suelo.

Me vuelven a llevar a la celda hasta la mañana del miércoles, cuando vuelvo a visitar al forense. Le cuento algo sobre el trato al que estaba siendo sometida y su actitud fue mala.

Vuelvo a la celda y allí trato de «descansar» un poco. Después de pasar un rato, viene El Comisario y me lleva a la sala «muy dura». Allí me vuelve a desnudar. Me estira del pelo, me da golpes en la cabeza y me grita al oído que es militar y que está entrenado para matar y que «te voy a destrozar toda por dentro para que no puedas tener pequeños etarras».

Me vuelven a llevar a la celda y después de estar allí, al forense. No le cuento nada, al ver cuál había sido su actitud en la última visita en la que cuestionaba el relato de torturas que le había hecho.

En los interrogatorios siempre había mucha gente. Una vez conté hasta siete voces diferentes. Me amenazan constantemente con mi pareja (al que escucho cómo está siendo torturado). También me amenazan con detener a mi hermano. Me dicen que como no haya trato no sólo van a detener a mis padres, sino que también van a llevar a mi abuela «en bragas y que se la iba a follar».

El anteúltimo día El Comisario me vuelve a desnudar. Tira una manta al suelo, grita y me dicen que me van a violar, otra vez. Me da la impresión de que él se empieza a quitar la ropa, escucho cómo se quita el cinturón. Entonces, al que llamaban Garmendia intenta tranquilizarle, lo saca de la sala en la que estaban y escucho cómo hablan. Garmendia entra otra vez en la habitación y me dice que le prometa que voy a declarar.

El último día tuve hasta seis interrogatorios. La segunda declaración policial la hago el sábado a las 5:40. Después no me vuelven a desnudar y la agresividad era menor, incluso llegaron a decirme si quería ver a Iñigo.

Las amenazas no cesaron hasta llegar a la Audiencia Nacional. En el furgón, El comisario, que estaba sentado a mi lado, me dijo que tenía que ratificar delante del juez la declaración.

Durante todo el periodo de incomunicación, salvo cuando iba donde el forense, estuve con los ojos tapados con diferentes antifaces. Había alguno de látex que tenía una especie de polvo que ellos decían que si abría los ojos me iba a quedar ciega. Yo sí notaba que cuando me lo quitaban (para ir al forense) me picaban los ojos durante un rato. Cuando estaba con El Comisario me ponían otro antifaz que era como de terciopelo.

Durante la incomunicación estuve sobre todo con tres policías (El Comisario, El Inspector y Garmendia, que era menos salvaje), aunque durante los interrogatorios solía haber mucha gente siempre en la habitación.

Ante el juez negué la declaración policial y denuncié haber sido torturada.

Font: http://www.gara.net/paperezkoa/20110310/252754/es/Tiran-una-manta-suelo-%27El-Comisario-grita-dice-que-va-violar-otra-vez